BALDEA (Plataforma Balear per a la defensa dels animals) és la Federació d’entitats de protecció animal, creada el 2005, que agrupa diferents associacions de les Illes, que, des de fa molts anys, salven a mils d’animals de la mort i el maltracte i lluiten per a que se’ls tracti amb dignitat i respecte.
BALDEA no té refugi propi, per tant no recollim animals. Per això, vos heu de posar en contacte amb el refugi més proper
La realitat a les Illes Balears és aquesta
- Cada any s’han de sacrificar molts d’animals de companyia, abandonats pels seus amos. Apart d’això es maten anualment milers de moixos, als cotos de caça i zones pròximes.
- Molts animals són mantinguts en condicions penoses:
 |
|
 |
Cans fermats tot lo dia o tancats en espais ínfims, moltes vegades malalts o plens de paparres, o sense ombra ni caseta, tot sols lamajor part del temps
 |
|
 |
Moixos abandonats sense esterilitzar, que es van reproduint i que sovint són víctimes del maltracte i l’enverinament
 |
|
 |
Animals de granja, hacinats, sense cap aillament tèrmic i en condicions higièniques deplorables.
 |
|
 |
Animals exòtics sofrint la ignorància de molta gent que no coneix les seves necessitats i que de vegades els allibera al medi natural, causant greus problemes (cotorres, tortugues, peixos d’acuari...)
Animals tancats a zoològics i circs que els Governs consenten, animals trists i deprimits, vivint en espais minúsculs, fora del seu clima i dels estímuls del seu hàbitat
 |
|
 |
· Encara tenim la lacra de la “festa” dels toros, a on es fa sofrir a l’animal durant hores, pel gaudi d’uns pocs. I alguns encara promouen festes degradants per l’animal, com els correbous, a les molts de joves (la majoria beguts) molesten i asusten als toros i vaquilles i els hi causen un sofriment inútil
LA MAJORIA DE CIUTADANS NO ENTENEN PER QUÈ ES CONSENT AQUEST SOFRIMENT GRATUÏT
QUI ÉS L’ANIMAL AQUÍ?
Si ets de veres un ésser humà, uneix-te als qui lluitam per unes Illes sense maltractament.
Aquí hi trobaràs informació, IMPLICA’T ! MAI ÉS TARD
El número d’animals necessitats augmenta cada any i els refugis de les ONG’s no donen a l’abast. A les caneres sense convenis amb associacions de protecció animal, cada any se sacrifiquen molts d’animals de companyia, sans i ximples. Al mateix temps, hi ha un comerç creixent d’animals, la major part no regulat (criadors no legalitzats), que ven animals a persones, sense donar gens d’informació sobre el que implica la tinença. Així, moltes persones adquireixen un animal, i, al cap de poc temps, s’adonen de que no el poden tenir (perquè no disposen de temps, espai, paciència, doblers, etc.) i el deixen a les caneres o els refugis. Les adopcions de refugis i caneres per part de residents, s’han incrementat amb el anys, però encara no són suficients com per garantir que es puguin salvar tots el animals abandonats. Molts refugis de les illes treballen conjuntament amb associacions europees (principalment alemanyes), que els ajuden a trobar noves llars pels nostres animals. Sense aquesta col·laboració, no se salvarien ni la meitat d’animals.
La venda d’animals exòtics també va en preocupant augment i no hi ha instal·lacions adequades suficients per recollir-los quan són abandonats. De tota manera, ara mateix seria més interessant intentar aturar-ne la venda, restringint-la si és necessari i fer campanyes de conscienciació.
Hi ha molts altres temes que s’han de començar a mirar de cara, com per exemple: la situació en que viuen molts animals a les zones rurals, fermats tot lo dia i sense rebre cap atenció, la vida sense cap estímul ni alegria dels animals de granja (quan s’hauria de potenciar la ramaderia ecològica extensiva), la utilització i tortura d’animals per “entretenir” el poble (curses de toros, correbous), etc.
A Mallorca s’abandonen a les caneres o els refugis prop de 10000 cans i moixos cada any. Només un 15% dels cans i un 1% dels moixos són perduts i l’amo els recupera. A la resta, la normativa vigent només els garantitza 15 o 21 dies de vida (segons siguin cedits, o trobats al carrer). Després d’aquest termini, si ningú els ha adoptat, es poden sacrificar. Actualment més de la meitat de tots aquests animals va a parar a la canera municipal de Palma (des de fa poc temps, la Fundació Natura Park té conveni amb molts ajuntaments per dur els animals a Son Reus). Aquest centre, ha vist incrementades les entrades, sense augmentar el número de gàbies proporcionalment (han adaptat 20 gàbies més (13% més -150+20- i l’increment ha estat de més d’un 20% del núm. d’animals). Les associacions salven els animals dels municipis on les Administracions les deixen funcionar i també una part important dels de Son Reus (calculam que uns 700 animals de Son Reus, del total de 1988 cans adoptats el 2006, es varen co·locar a travers d’associacions, i també bona part dels moixos). Les dades de Son Reus de sacrificis 2006, 780 animals, no concorden amb les mateixes que ens donaren mes de març al mateix centre (uns 2000 sacrificis, més els de la Protectora).
Les associacions també fan una important tasca en el control de les colònies de moixos del carrer en alguns municipis, com Calvià, Pollensa, Esporles o Felanitx (i també Bunyola des de fa poc) . Les controlen sanitàriament, n’esterilitzen la majoria, recuperen els moixos ximples i els petits sempre que es pot, els donen menjar en condicions higièniques, etc., garantint així la presència de moixos controlats, que té un efecte positiu en la localitat.
Una altra labor important de les associacions és ocupar-se dels animals ferits que necessiten atenció veterinària urgent, fent-se càrrec de totes les despeses. A Palma mateix, els veterinaris municipals només atenen en horari de funcionari (els matins de dilluns a divendres) i el dissabte dematí. Què passa els horabaixes, diumenges i festius?
Feim una feina d’educació i conscienciació també, en col·laboració amb altres associacions de l’Estat i de l’Estranger, per lluitar contra els abusos consentits cap als animals, començant pels Toros, les festes il·legals amb animals, l’explotació dels animals de les granges, les matances d’animals per pells, etc. S’intenta conscienciar a la gent del dolor innecessari que s’infringeix als animals per gaudi de l’home. Ens atracam a la gent de diferents maneres: festes, actes reivindicatius, xerrades a les escoles, fires dels pobles, comunicats de premsa, fulletons, pàgines web, etc. S’haurien de fer més esforços en aquest sentit, però ens falten els mitjans. L’èxit de la substitució d’ànecs de veres per uns de plàstic a Can Picafort i la Colònia de Sant Jordi, exemplifica que el progrés va cap a acabar amb el sofriment innecessari, i la majoria de gent, ens recolza.
Finalment, la gent, és a les associacions que recorr, a l’hora de denunciar els maltractaments o tinença negligent dels animals, tot i que el compliment de la Llei 1/92 és una competència municipal, de la que se n’hauria d’ocupar la policia local o els serveis veterinaris de cada ajuntament. Hi ha persones que altruistament dediquen bona part del seu temps a aquesta tasca tan poc agraïda: comproven la veracitat de la denúncia, parlen amb la gent per si estan disposats a tenir l’animal en condicions, de vegades han de recórrer a la policia (que quasi mai donen importància a aquests assumptes), s’han de fer càrrec de l’animal, quan no hi ha via de solució amistosa posible, etc. En realitat nosaltres suggeriríem que hi hagués un cos especialitzat d’inspectors , que podria dependre d’un organ superior com el Consell. Una altra opció és especialitzar els agents de policia local que voluntàriament es prestin a realitzar aquesta tasca. Nosaltres col·laboraríem gustosament en la formació d’aquest personal.
